La ciutat amb les fades

Hi avia una vegada, dues nines anomenades Aina i Neus, elles sempre deien que les fades existien. Però, tots els nins i nines se’n reien, deien que fa milions i milions d’anys que desaparegueren. Les nines, totes ben furioses, se’n varen  anar a casa plorant.

Un dia tota la família de les nines se’n varen anar d’ excursió per la muntanya, n’ Aina i na Neus estaven avorrides, quan de sobte:
- Aina! va contestar la Neus.
-Que vols germana meva????
-He sentit un renou d’ allà a dalt.
-I mira! ve un llum d’ aquella cova.
Na Neus i n’ Aina totes sorpreses se’n varen anar cap allà. En arribar, les nines avançaren un poc. No ho podien creue, hi avia fadessss!!!!!!
Varen passar hores i hores, fins que les fades i les nines es varen fer amigues. Les fades tenien els vestits de diferents colors: blaus, vermells, verds, negres, taronges etc.
Les nines varen convèncer a les fades que anassin a la ciutat. Les fades acceptaren, però amb una condició. Si tenien que anar amb les nines, les fades tendrien que ser famoses. Totes acceptaren.
Hores després les nines i les fades varen anar a l’ escola, als supermercats etc. La gent s’acostava a elles, i és convertiren en famoses. Els nins i nines que abans es burlaven de n’ Aina i na Neus els varen demanar perdó.
I les fades amb la seva vareta màgica varen fer la ciutat amb les fades, tot a gracies a na Neus, n’ Aina i a les fades.

I CONTA CONTAT SI NO ES MENTIRA SERÀ VERITAT!!!

                                                     FI

Neus Martorell (5è A)

Quin viatge mes tranquil !

TOT VA COMENÇAR UN TRANQUIL DIVENDRES:

Tot va començar un tranquil divendres, anava d’excursió amb els companys de classe. Jo anava mirant les botigues, quan de cop em vaig girar i vaig veure que estava perduda entre la gent. Vaig veure que els companys m’havien deixat allí tota sola.

Cinc minuts després estava histèrica, no vaig parar de pegar voltes amunt i avall fins que em vaig trobar nassos amunt amb una amiga de la meva àvia. Em va fer pujar al cotxe i em va deixar davant una oficina de color blau marí.

‘’OFICINA D’ INFORMACIÓ IOGURT’’:

‘’Oficina d’informació iogurt” vaig llegir. Llavors vaig entrar, al menys esperava que em diguessin on em trobava. Hi havia una coa d’almenys mig quilòmetre, però desprès d’esperar una bona estona, a la fi em va tocar. Allí em varen donar un plànol marcant on estava jo. El vaig mirar fixament, per arribar a L’Amera, el recorregut era llarg, però em varen aconsellar (per no dir apunyalar pel darrere) que agafés un patinet terrestre. Si, d’aquells que hi van quatre persones pedalejant com a mules.

EL PATINET TERRESTRE, EL MÉS PESAT QUE CONEIXES:

Amb el cotxe pot ser hauria tardat un quart d’hora, però amb aquell patinet hi vaig tardar gairebé una hora. ”Els patinets terrestres, el més pesat que coneixes”, no parava de repetir-me a mi mateixa. Al damunt, allò era per conduir-ho quatre persones, i que jo sàpiga, jo només en soc una. Vaig arribar fins al final, no vull presumir, però ningú no hauria aguantat això. Quina pena, l’amiga de la meva àvia m’ hauria pogut portar, però no li don la culpa, cap de les dues sabia on era l’excursió en aquell moment, al damunt, fèiem una ginkana per tot el poble.

HE ARRIBAT SANA I ESTÀLVIA:

A la fi vaig trobar l’excursió, a la Plaça Sales i Ferrer, estaven berenant. Llavors vaig adonar-me que m’havia deixat la bossa al patinet! Amb la sed que tenia (sense nomenar la gana).
Per sort, na Noemí em va donar un poc d’aigua i una centèsima del seu entrepà. Pot ser és la meva millor amiga, però no per això negaré que és una garrepa amb el menjar.

UNA BANDA DE PORCS VOLADORS?

Un poc mes tard, va arribar pel cel una banda de porcs... voladors. Li vaig demanar a na Sílvia que me fes un pessic. En aquell moment em vaig despertar, estava molt nerviosa perquè a l’endemà tenia una excursió.

Lia Samo (5è A)