Resol aquestes endevinalles i trobaràs paraules amb dígraf.

1.- No diu res però mai no calla,
sempre el portem a sobre
i ens fa còrrer i mai no para.

2.- Tinc cavalls però no s'em veuen
corro molt i corro poc,
però si no em dónes beguda
no arribo en lloc.

3.- Tinc buida la panxa
em lliguen amb cordes,
suspiro i gemego
si algú em toca.
Doncs n'hi ha que em toquen
sense saber tocar.

4.- Porto anys al mar
i encara no sé nedar.

Jaume Capellà (5è A)

Si ho endevines, envia'ns la resposta amb un comentari.

Concert de Nadal

El darrer dia d'escola els alumnes de 3 cicle vàrem anar a cantar a sa residencia C'an Carbonell, Marratxí. Vàrem anar caminant, vàrem entrar i ens vàrem col·locar.
Hi havia els de sa residencia i els pares o mares de qualcuns nins. Quan estàvem
col·locats, sa mestra va dir unes paraules abans de cantar i ens va sortir perfecte.
Ens vàrem donar per berenar unes galetes amb suc.

Va ser una passada!
Saskia Espinosa, 5è A

Excursió a les abelles

Tot va començar sobre les 9:20 que partirem de s'escola mon anàvem al camp d'aprenentatge de Son Ferriol a veure abelles. Quan vàrem arribar deixàrem ses maletes i férem dos grups, el meu grup mon anàrem a posar-mos els trajes especials. Hi havia molts animals però anant cap allà vàrem voure dos porcs reproduint-se, gigants i negres.
Allà d'un grup en feren dos, un amb un monitor que se nomia Toni i un altre que es nomia Pau. Jo anava mirant s'altre grup de tan en tant, record que ens varen dir que no mos tocàssim la cara per que les abelles ens podien picar. Tornam a lo que deia ,mirant vaig voure en Kevin que feia el contrari i es monitor Pau li va dir “veten que te picaran” i en Kevin va anar amb en Toni , un nin que tenia alèrgia . Quan noltres tornàrem en Kevin ja s'havia llevat es traje i mos eperava per berenar.
Anàrem a ses mels, allà les varem ensumar i posar sa seva olor a mi me varen parèixer asqueroses I per això no en vaig menjar o tastar cap.
Era hora de partir però s'altra grup tardava i al final mos va recuir un bus i arribàrem puntuals.
Pau Pons, 5è A

Carlos y Júpiter

Había una vez, un hombre llamado Carlos: Medía 2´30 metros y pesaba 100 quilos. Su pelo era de color amarillo fuerte. Vivía en Saturno. Le gusta correr por todo el planeta, su comida favorita era la pizza y tenía una misión, descubrir porque moría tanta gente en su planeta. Él investigó y descubrió que la gente de su planeta se moría por culpa de la gente de Júpiter. Por suerte él tenía un plan: aprovechar el anillo para hacer un escudo. Pero no funcionó. Entonces decidió formar un ejercito para destruir a los asesinos de Júpiter.
Tres meses después, Carlos había conseguido formar un ejército de más de cinco mil soldados y mas de tres mil naves espaciales. Atacaron a los asesinos, sacaron a la gente buena de Júpiter y dejaron a los asesinos.Después salieron con las naves al espacio y con los misiles de las naves destruyeron Júpiter.
Jesús y Christian 5º C