Ens agrada escriure!

La ciutat amb les fades

2011-04-03T12:38:00.002+02:00

Hi avia una vegada, dues nines anomenades Aina i Neus, elles sempre deien que les fades existien. Però, tots els nins i nines se’n reien, deien que fa milions i milions d’anys que desaparegueren. Les nines, totes ben furioses, se’n varen anar a casa plorant.

Un dia tota la família de les nines se’n varen anar d’ excursió per la muntanya, n’ Aina i na Neus estaven avorrides, quan de sobte:
- Aina! va contestar la Neus.
-Que vols germana meva????
-He sentit un renou d’ allà a dalt.
-I mira! ve un llum d’ aquella cova.
Na Neus i n’ Aina totes sorpreses se’n varen anar cap allà. En arribar, les nines avançaren un poc. No ho podien creue, hi avia fadessss!!!!!!
Varen passar hores i hores, fins que les fades i les nines es varen fer amigues. Les fades tenien els vestits de diferents colors: blaus, vermells, verds, negres, taronges etc.
Les nines varen convèncer a les fades que anassin a la ciutat. Les fades acceptaren, però amb una condició. Si tenien que anar amb les nines, les fades tendrien que ser famoses. Totes acceptaren.
Hores després les nines i les fades varen anar a l’ escola, als supermercats etc. La gent s’acostava a elles, i és convertiren en famoses. Els nins i nines que abans es burlaven de n’ Aina i na Neus els varen demanar perdó.
I les fades amb la seva vareta màgica varen fer la ciutat amb les fades, tot a gracies a na Neus, n’ Aina i a les fades.

I CONTA CONTAT SI NO ES MENTIRA SERÀ VERITAT!!!

FI

Neus Martorell (5è A)

Quin viatge mes tranquil !

2011-03-22T11:09:00.001+01:00

TOT VA COMENÇAR UN TRANQUIL DIVENDRES:

Tot va començar un tranquil divendres, anava d’excursió amb els companys de classe. Jo anava mirant les botigues, quan de cop em vaig girar i vaig veure que estava perduda entre la gent. Vaig veure que els companys m’havien deixat allí tota sola.

Cinc minuts després estava histèrica, no vaig parar de pegar voltes amunt i avall fins que em vaig trobar nassos amunt amb una amiga de la meva àvia. Em va fer pujar al cotxe i em va deixar davant una oficina de color blau marí.

‘’OFICINA D’ INFORMACIÓ IOGURT’’:

‘’Oficina d’informació iogurt” vaig llegir. Llavors vaig entrar, al menys esperava que em diguessin on em trobava. Hi havia una coa d’almenys mig quilòmetre, però desprès d’esperar una bona estona, a la fi em va tocar. Allí em varen donar un plànol marcant on estava jo. El vaig mirar fixament, per arribar a L’Amera, el recorregut era llarg, però em varen aconsellar (per no dir apunyalar pel darrere) que agafés un patinet terrestre. Si, d’aquells que hi van quatre persones pedalejant com a mules.

EL PATINET TERRESTRE, EL MÉS PESAT QUE CONEIXES:

Amb el cotxe pot ser hauria tardat un quart d’hora, però amb aquell patinet hi vaig tardar gairebé una hora. ”Els patinets terrestres, el més pesat que coneixes”, no parava de repetir-me a mi mateixa. Al damunt, allò era per conduir-ho quatre persones, i que jo sàpiga, jo només en soc una. Vaig arribar fins al final, no vull presumir, però ningú no hauria aguantat això. Quina pena, l’amiga de la meva àvia m’ hauria pogut portar, però no li don la culpa, cap de les dues sabia on era l’excursió en aquell moment, al damunt, fèiem una ginkana per tot el poble.

HE ARRIBAT SANA I ESTÀLVIA:

A la fi vaig trobar l’excursió, a la Plaça Sales i Ferrer, estaven berenant. Llavors vaig adonar-me que m’havia deixat la bossa al patinet! Amb la sed que tenia (sense nomenar la gana).
Per sort, na Noemí em va donar un poc d’aigua i una centèsima del seu entrepà. Pot ser és la meva millor amiga, però no per això negaré que és una garrepa amb el menjar.

UNA BANDA DE PORCS VOLADORS?

Un poc mes tard, va arribar pel cel una banda de porcs... voladors. Li vaig demanar a na Sílvia que me fes un pessic. En aquell moment em vaig despertar, estava molt nerviosa perquè a l’endemà tenia una excursió.

Lia Samo (5è A)

2010-09-23T19:46:00.001+02:00

CURS 2010/11

5ºA

2010-03-08T13:47:00.001+01:00

En 5º A hemos descubierto que crear poemas no es tan difícil ni tan aburrido como pensábamos. A partir de un dibujo del libro de texto hemos trabajado colectivamente para seleccionar palabras (sustantivos, adjetivos,...) que después nos han servido para que cada uno pudiésemos crear poemas. Aquí tenéis alguna muestra.

Los sentimientos del otoño

En el otoño opaco

los árboles se entristecen.

Los entimientos amargos

llegan al corazón ardiente

con un miedo punzante en el interior.

El ciervo majestuoso

vuelve de nuevo,

con su esbelta cornamenta,

sobre la hierba descolorida

del opaco otoño.

Marta Vera

El ciervo majestuoso

El ciervo majestuoso,

se pasea por el oscuro bosque,

dejando las huellas de sus fuertes patas

y arañando los tristes árboles,

con sus pezuñas afiladas.

El cielo cristalino

con sus nubes esponjosas

ve caer las hojas muertas.

El otoño opaco

no deja pasar la luz incandescente

para tocar las hierbas descoloridas.

El ciervo con su cornamenta esbelta,

embiste a las raíces secas de un árbol.

Pedro José Bauzá.

En el bosque vi un ciervo

maravilloso y majestuoso

que tenía una cornamenta

bonita y esbelta,

acompañado de un otoño

triste y opaco.

En aquel momento la hierba

estaba bastante descolorida,

el cielo

no podia estar más cristalino.

El ciervo

tenía una tristeza tan oscura

que estaba temblando de angustia.

y un sentimiento

bastante amargo

con ojos amenazadores

y un ardiente corazón.

Azahara Aroca

El otoño

El majestuoso ciervo

con su cornamenta esbelta

empezó a andar con sus patas fuertes,

con pezuñas afiladas como cuchillas.

Miró hacia el cielo cristalino

que con su belleza,

penetraba en el opaco otoño.

Gracias a ello, esa estación,

sacó su pura y deslumbrante belleza.

Y, en medio de ese paisaje,

el ciervo,

con su hocico húmedo,

se despejó de sus sentimientos amargos

y, despertó su corazón ardiente.

Pedro Llobera

El ciervo

!Que bonito es este ciervo

con su cornamenta esbelta,

sus ojos amenazadores

y su belleza deslumbrante!

Los árboles están tristes,

sus raíces están secas

y su hojas caídas y muertas.

El ciervo tiene una tristeza oscura,

un miedo punzante

y una angustia temblorosa

pero tiene un corazon ardiente.

Marc Aguiló

Las maravillas de la naturaleza

Desde el cielo

se veía el majestuoso ciervo

con sus ojos amenazadores

como cazadores

y su hocico

que parecia de circo.

Era un ciervo valiente

con el corazón ardiente.

En el otoño opaco

se acercaba el cazador Paco .

Se escondía en las hojas muertas

al lado de las raíces secas.

En el viento

se sienten sentimientos.

Adrian Adelino Sans.

Hacía un otoño opaco

y había un ciervo con el hocíco seco

que tenía las patas fuertes

y también el corazón ardiente.

En el bosque había árboles tristes

que tenían las raíces secas.

Se sentía un miedo punzante

y las hojas estaban muertas.

Paula Abad

6º B

2010-02-01T16:25:00.004+01:00

En Lengua Castellana hemos creado poemas. Nos hemos dado cuenta de que no siempre los poemas tienen rima y que lo verdaderamente importante es la riqueza del lenguaje que utilizamos. A partir de la contemplación de un dibujo abstracto hecho por un compañero de clase hemosbuscado imágenes, palabras, adjetivos,... y los hemos combinado. Estos son algunos de los resultados.

El temor brillante

y los llantos secos

son sentimientos puros.

La flor radiante

no da confusión tenebrosa

sino alegría infinita.

Y cuando cierres los ojos,

las montañas incandescentes

desaparecerán

y tu olor generoso

se propagará.

Arnau Pascual Fernández

En la primavera oscura

una explosión deslumbrante ha habido,

un color vistoso ha caído,

y en una flor radiante se ha convertido.

Un olor generoso ha recorrido mi nariz

llenando mi cuerpo de sentimientos puros.

Un temor brillante ha aparecido,

pero al final,

la alegría infinita lo ha vencido.

Pablo Manrique Vico

En mi corazón ardiente

hay una explosión deslumbrante,

un amor fugaz,

una amistad ardiente,

un olor generoso.

Pero en invierno,

siento una primavera oscura,

llantos secos,

una confusión tenebrosa,

un temor brillante,

y todos son sentimientos sinceros.

Rogelio Morales Navarro

Conjuntando la explosión deslumbrante

y el temor brillante,

existe el color,

tan vistoso como la primavera oscura.

La confusión tenebrosa

y los secos llantos

retumban por las incandescentes montañas,

como el amor fugaz

o la pasión intensa.

Martín Suero Montoya

¡HUBO!

Hubo un olor generoso,

como las flores radiantes

de la fruta deliciosa.

Hubo unas montañas incandescentes

en los llantos secos.

Hubo una primavera oscura,

con una amistad ardiente,

como la pasión del amor fugaz.

Hubo un temor brillante,

como la alegría infinita en los ojos.

Shilpa Penalva Vadell

EL MOIX QUE PARLAVA.

2010-01-12T18:46:00.006+01:00

Aixó era i no era fa molts d'anys dos nins anomenats Pau i Marta que varen anar al parc dels moixos,té aquest nom perque hi viuen molts de moixos. Un dia varen anar a jugar i es varen trobar un moix que estava molt sol, na Marta duia un poc de cuixot i li va demanar al moix:

-Tens gana?

Na Marta n'hi va donar un troç pero el moix li va dir:

-Gracies peor no tenc gana.

Na Marta i en Pau es varen quedar sense paraules quan varen sentir que el moix xerrava.

El moix va dir:

-Si ja veis som un moix que parla. Quan era petit cap moix volia estar amb mi perque era estrany per aixó m'heu trobat tan sol.

Na Marta li va demanar què nomia i el moix va dir que nomia Bigotets perque tenia els bigotis molt llargs.

Na Marta va xerrar amb sa mare amem si es podien quedar amb el moix. La mare va dir que si i li varen dir a en Bigotets:

-Bigotets voldries venir a viure amb noltros? En Bigotets tot content va contestar:

-Si! Gracies!

I així es varen quedar amb un moix que parlava.
Saskia Espinosa, 6èA

LA MAGA DIANA

2009-12-11T19:01:00.003+01:00

Había una vez una pequeña maga llamada Diana,ella vivía en el bosque, en un bosque inmenso lleno de animales preciosos, pero no todo el bosque era tan bonito había una zona siniestra, negra, oscura y llena de maldad . Aquella zona era conocida con muchos nombres: el lado oscuro, la zona de la bruja piruja, el lado sin retorno,... por qué, me estaré preguntando: muy fácil, ningun animal, persona, mago u otras había salido de esa zona jamás. ¿Por qué ? Pues porque se dice que hay una bruja malvada ,siniestra, fea y vengativa .Había gente que no se lo creía y entraron , pero a esas personas no se les ha vuelto a ver. Antes de empenzar os quiero advertir a los lectores de carácter impresionable que no sigan leyendo. Ja ja ja...
Aquella maga un día se dio cuenta de que se acercaba el día de halloowen y pensó en darle un buen susto a sus amigos puesto que le encantaba aterrorizarlos, entonces mientras iba caminando sin pensar hasta que se dio cuenta que estaba apunto de entrar en el lado oscuro , pero eso le dio una idea genial : cuando pasemos por aquí haré como si algo me coge y me lleva al lado oscuro y cuando entren para ayudarme me vestiré de bruja y les asustaré, es genial.
Pasaron unos cuantos días hasta que fue la noche de hallowen .eElla llevaba un traje de vampiresa pero por debajo llevaba el disfraz de bruja. Dicho y hecho, cuando pasaron por allí hizo como si algo la cogiera. Sus amigos la siguieron intentando ayudarla. Cuando Diana estaba delante suyo intentando asustarlos, ellos se pusieron a gritar ,pero… no gritaban porque ella les asustara, si no por que la auténtica bruja estaba justo detrás suyo.
-Aaaaaaaaaaaaaaaaahhh. -Gritaron sus amigos
-Ja ja ja , os he engañado que no soy la bruja -Dijo Diana con aires de grandeza.
-Tranquila, ya sabemos que tu no eres la bruja, pero…creo que ella sí- dijo uno de sus amigos aterrorrizado y temblando.
De pronto la bruja se puso la mano en el bolsillo y sacó unos polvos y se los lanzó para que se desmayaran. Después sacó su varita y empezaron a flotar los niños hasta meterse en una jaula de su casa.
Cuando despertaron un tanto confusos preguntaron:
-¿Qué hacemos aquí?,¿y tu ,quien eres? Dijieron los pobres niños
-Yo soy la bruja Úrsula, la mas famosa (dijo orgullosa)
-¿Y qué quieres ?
-Muy fácil yo soy muy guapa pero aun hay dos o tres personas un poco más guapas que yo, por eso voy ha hacer un conjuro para que todas las personas sean mas feas que yo.
-¿Y para que nos necesitas?
-Pues porque necesito unos cuantos ingredientes como cola de ardilla, patas de rana, lengua de serpiente…ect y a los demás pues…ya lo sé, necesito hacer pruebas ¿no?
De pronto la bruja se fue riendo hacia su habitación.
Mario tuvo una idea:
-Tú eres una maga, no puedes hacer un hechizo?
-Tienes razón pero solo puedo abrir la cerradura, después tenemos que correr , ¿vale?
Y se lo explicaron a los demás y hasi lo hicieron.
-¡Abra cadabra que esta cerradura se abra!
Y hasí sin hacer ni un ruido se fueron, pero no creas que dejaron a la bruja así tal cual. Tiraron sus brebajes. pero antes miraron en el libro mágico e hicieron el conjuro para quitar hechizos a la bruja y después se fueron y avisaron a todos de que nadie se acercace al bosque .

FIN
DIANA 6º C

LA AVENTURA EN EL BOSQUE

2009-11-12T19:15:00.001+01:00

Había una vez tres niños llamados: Raúl, Jaime y Javier. Eran las vacaciones de verano, resulta que a Jaime se le ocurrió hacer una pequeña aventura por el bosque. Entonces llamó a sus mejores amigos Javier y Raúl. Pero por la otra parte del mundo el malo malísimo Doctor Dani y su gran y pequeño yeti llamado Clasty Ke Clasty partieron con su desentegrinetoon hacía el bosque donde los tres amigos estaban apunto de llegar. Los tres amigos al llegar Javier y Raúl preguntaron porque estaban aquí. Jaime respondió por la piedra de los sueños para vencer al Doctor Dani y a su yeti. Pero la piedra está en medio del bosque. Pero por la otra parte del bosque detectaba el radar nuevo de Jaime que el Doctor Dani entraba abriéndole paso el desentegrineitoon. Después de 2 horas llegaron los dos bandos a la piedra de los sueños. Los primeros en llegar fueron los tres amigos. AL final el Doctor Dani se rindió a los pies de los tres amigos. Pero salieron serpientes y entonces lucharon y salieron victoriosos.

Raúl Soler- 6º A

UN CUENTO CON ANTAGONISTAS:Toni Milau.

2009-11-06T17:26:00.003+01:00

Esto era una vez, que el gran tenista Toni Milau jugaba el próximo partido contra el nº1 del mundo, si le ganaba, se colocaba nº1 del mundo. El nº3 del mundo, Miquel Esquinellas no quería que Toni Milau ganara.
Mientras se jugaba el partido, Miquel Esquinellas se puso por en medio de la pista, para estorbar e impedir que Toni Milau ganase el partido, con tan mala suerte que recibió un fuertísimo pelotazo en el ojo derecho que acabó con su prometedora carrera.
Toni Milau consiguió ser el nº1 del mundo.
Pau, 6º C

OCURRIÓ EN MARRATXÍ...

2009-11-03T19:34:00.002+01:00

Marratxí

View more documents from Ester Pascual.

ACTIVIDAD DE LENGUA CASTELLANA: UN CUENTO CON ANTAGONISTAS.

2009-11-03T17:45:00.004+01:00

La Copa Intergaláctica

Dan un piloto intergaláctico experto de España con 19 años, que vivía en Palma de Mallorca, tenía un sueño: ganar la Copa Intergaláctica que se disputaba en España. Dan tiene un rival cuyo nombre es Jack que es del equipo de Inglaterra, siempre ha odiado a Dan. El día de la carrera intergaláctica, las naves estaban preparadas en la salida.
Y cuando nadie miraba, Jack aprovechó para romper el motor de todos los corredores menos el de Dan, porque quería que fuera una carrera cara a cara. Jack le puso a su nave una mejora que estaba prohibida en todas las carreras: el T.M.I (turbo mortal incontrolable). A la vez que le puso un piloto automático.
Los participantes ya estaban más que listos para la carrera. Mientras Jack encendía el piloto automático y activaba el T.M.I, llenaba una bañera de agua para disfrutar un poco. La cuenta atrás comenzaba en: 3, 2, 1, ¡Ya! Las naves de Dan y Jack empezaron a correr en cuanto a las demás no podían arrancar por culpa de Jack. Jack no se había dado cuenta de que tenía el T.M.I encendido, así que hubo mas agua fuera que dentro.
En la carrera habían muchos meteoritos. Dan los esquivaba con una velocidad increíble y una precisión insuperable. Pero Jack como su piloto automático no estaba programado contra meteoritos no pudo ponerse a tiempo al mando de la nave por que resbaló, así que se estrelló contra un meteorito y como Dan era el único que quedaba en la carrera ganó él.
Dan ganó la copa intergaláctica, todo un orgullo para España. Mientras que Jack fue expulsado del equipo de carreras de Inglaterra.

La trampa siempre te conduce por mal camino.

Fin
DANI GARRIDO~ 6º C

Els 3 amics i mig

2009-06-20T20:14:00.003+02:00

Hola,soc en Rudolf,crec que ja heu llegit les aventures dels tres amics i mig. No?, bé pues ara vos diré l' aventura que més hem va agradar :

EN COCO LLIBERAT
AL LABERINT ENCANTAT

Va ser molt divertit perseguí a nen Coco i després al laberint aquella endevinalla:

''No diu res ,però mai no calla,
sempre el portem a sobre i
ens fa córrer i mai no para''
A veure si vosaltres l'endevinau,jo no vos diré res de res. La part més divertida va ser la de pujar i baixar,pujar i baixar a les plataformes per que si caus et quedes atrapat a una gelatina i no pots sortir.
Després un altre laberint i teníem que fugir d'una bolla de foc,a mi quasi se'm quema la cua!!!
Sense saber per on anàvem o varem aconseguir i el Doctor Xiflat.... Esper que li vagi molt bé Àfrica

ADÉU Jaume Capellà

LA MINA DE L' ESPAI

2009-06-20T20:13:00.002+02:00

Hi havia una vegada” tres amics “que es deien:Tomeu, Peter, i Pompa. El 4 de febrer varen decidir anar amb la seva mascota que es deia Rudolf a la mina abandonada. Després de caminar molt varen arribar a una sala que les parets, el terra i fina i tot els objectes eren d'or. Quant varen entrar una misteriosa força els va agafar a ells i tot el seu poble anomenat Ember. Però les mascotes varen resistir la misteriosa força.

“Els tres amics” estaven perduts a l' espai. Allà varen conèixer un home que es deia Escorpí. Els tres amics li varen demanar:
-On som?
N' Escorpí va respondre:
-Sou a la quarta dimensió. L' únic que pot sortir d'aquí soc jo.
Els tres amics li varen demanar si els podia treure d'aquest lloc i n'Escorpí va respondre que sí.

Els tres amics varen cercar els habitants d'Ember durant una setmana i varen trobar tot el poble. Varen tornar amb n'Escorpí i varen sortir d'aquell lloc.
El poble va demanar a n'Escorpí si es volia quedar a viure a Ember. N'Escorpí va acceptar i va viure tota la seva vida a Ember.
Jesús Sagrado

La desaparició den Rudolf

2009-06-20T20:12:00.002+02:00

Un dia els tres amic i mig varen anar al bosc encantat a sercar a en Rudolf que s'havia perdut. Ells no sabien que era un bosc encantat
però de sobre va aparèixer un Troll i els va dir:
-Que feis aquí !! ??
Ells varen contestar:
-Cercam al nostre ca Rudolf.
El Troll els va dur a la seva cosa on hi havia en Rudolf,però el Troll els va dir:
-Perquè vos torni al vostre ca Rudolf haureu d' anar a la mina abandonada i dur-me un diamant.

Els nins varen acceptar.

Andrea i Saskia

A l'espai

2009-06-20T20:10:00.001+02:00

Els tres amics i mig varen anar a una cova on hi havia dues imatges.
Una era d'una nau espacial i l'altre era la Lluna.
Quan varen arribar,varen veure una pantalla que creien que era una altra dimensió. Ells varen entrar i de cop varen veure un ca que estava rapejant, ells li varen preguntar com es nomia.
El ca els va contestar:
-Hola,jo som en Rapsy. I vosaltres?
-Nosaltres som na Pompa,Tomeu,Peter i la nostra mascota Rudolf. Abans erem els tres amics i mig però el nostre amic
Peter va desaparèixer,ara l'esteim cercant.
En Rapsy els va dur a casa seva.
Quan varen arribar varen veure a en Peter,i varen dir tots junts:
-Hola amic Peter !! A on eres?
I en Peter els va contestar:
-En Rapsy em va veure marejat hi em va dur a casa seva. Però ara
ja estoc bé.
Na Pompa va dir:
-Ara som una altra vegada,els tres amics i mig !!
En Rapsy es va fer tan amic d'en Peter que no el va deixar anar.
En Rapsy va dir:
-Perquè vos torni al vostre amic i Peter m'haureu de fer un favor enorme.

VOLEU SEBRE COM ACABA L'HISTÒRIA? IDÒ SEGUIU LLEGINT.

Continuarà ...

En Rapsy els va dir:
-Heu d'anar al rei de l'espai perquè em regali un planeta.
Na Pompa va dir:
-I quin planeta vols?
En Rapsy va contestar:
-Idooo ... Saturn !!
I tots varen dir:
-D'acord !!
Varen passar tres dir i els 3 amics i mig encara estaven cercant a on era la casa del rei.
Quan la varen trobar varen imprimir un mapa que sortia la casa del rei.
Varen entrar a la casa del rei i li varen dir:
-Ja que tens tants de planetes ens podries regalar Saturn?
I el rei lis va contestar:
-D'acord vos donaré Saturn,però em teniu que donar en Rapsy perque
em faci d'esclau.
I ells varen dir que si.
El rei els va donar el planeta Saturn ii quan el varen donar el planeta a en Rapsy,se'n va anar directament cap a Saturn.
Quan varen passar un parell de dies,els 3 amics i mig no li duien a en Rapsy al rei.
El rei va descobrir on vivien i va anar a la seva casa i va dir:
-On és en Rapsy?
-Emm... en Rapsy estaa ...
Els tres amics i mig no sabien que dir-li:
-En Rapsy se n'ha anat a comprar al supermercat.
-Idò ? Puc esperar-lo aquí ?
-No,és que tardara molt... ha de fer la compra del mes.
I el rei va contestar:
-Jo demà vendre a per en Rapsy.
-D'acord!
Va arribar el dia següent i el rei va tocar a al porta.
-Toc toc... que hi ha qualqú?
I ningú contestava,a la mitja hora,tampoc li varen contestar.
Se'n va anar tot emprenyat el que havia passat era que s'havien anat tots a Saturn a viure per sempre i mai més els varen veure.

Andrea i Saskia

EN COCO ALLIBERAT AL LABERINT ENCANTAT

2009-06-10T09:40:00.003+02:00

Després de rebre la direcció del fantasma van directament al castell encantat i...
a la fi agafaren l'antídot i diuen tots:
-Sii!!
-Ep mirau, es en Coco.
-Perseguiu-lo!
Corrent i corrent tenen que agafar a en Coco però arriben a un laberint i tenen que endevinar una endevinalla:
''No diu res però mai no calla, sempre el portem a sobre ens fa córrer i mai no para''
-Ei que fas,Peter?
-Ha sonat el meu rellotge.
''L'endevinalla es correcte, correcte: pode passar''
-Ostres, plataformes, tenim que saltar al moment.
I així saltant tot el temps o varen aconseguir
-Un altre laberint?
-Una bolla de foc. Peter, no la toquis, no es una pilota!!
-Ostres es vera,aaaaaah!
I varen sortir corren-sos i sense saber per on anar ho varen aconseguir .
-Doctor Xiflat, beute aquesta aiguaaa
-Mmm...no se si es una trampa, però bé,tenc set.
Glu,glu,glu,glu,gluc
Bib,bib,bib,bib,bib,bib pataplum caplumsa
-Coco!!!
-Per fi ets tú
-No hem fageu mal.
-Només et farem sofrir.
-AAAAAAAAAH!!!!
-En aquest sac estiràs calladet.
-Molt bé Pompa,ara ficam en aquesta capsa i...
Peter vols fer els honors.
-Siiiiií,eh Mac,no té olvidis d'aquesta
-Si senyor
I al Doctor Xiflat no li feia gracia
-Vull sortir d'aquí

FI
Si vos ha agradat la història tornau-la ha llegir i si no vos ha agradat als llaberints encantats molt bé la rebran.

2009-06-01T17:56:00.006+02:00

Voleu saber qui són?

NA POMPA: Na Pompa és alta, morena amb els cabells molt llargs. Els ulls els té verds i es grasseta. Es simpàtica, llesta i sempre vol provar coses noves.
Li agraden molt les matemàtiques i tenir aventures misterioses.

EN PYTER: En Pyter és calb, prim, d'estatura mitjana i fins i tot té músculs i ulls trets. El seu caràcter és bàmbol, peresós.
Li agraden els donuts i la cervesa doff, és dormiló i simpàtic.

EN TOMEU: En Tomeu és alt, fort, guapo i prim; té els cabells rossos, el nas petit i té els ulls de color marró. Duu una camiseta i uns pantalons marrons. En Tomeu és bo, llest amable, sincer, però és “dur de pelar”.
Les aficions d'en Tomeu són:menjar hamburguesa, li agrada jugar a la pley i estudiar, també li agrada fer esport.

EN RUDOLF: És un ca petitó i fort; té molt de pèl I té una taca negra. També és alegre, llest o pot volar. Li agrada menjar carn i pinso, i jugar a la pilota. La seva activitat preferida és jugar al frisbie i menjar croquetes de cuixot, però sobretot...viure aventures amb “Els 3 amivs i mitg”

Si voleu llegir algunes de les seves aventures, estau atents al bloc, aviat les hi penjarem!

Contes de 5è

2009-06-01T17:48:00.003+02:00

Contes De 5è

View more PDF documents from Ester Pascual.

Més contes de 5è

2009-06-01T17:41:00.002+02:00

Contes 5è

View more PDF documents from Ester Pascual.

ENTREVISTA S (Act. lengua castellana)

2009-05-29T19:21:00.005+02:00

Hola, buenos días vamos a entrevistar a M ª Pons-Estels eres profesora de violín en el Conservatorio Profesional de Música y Dança de Mallorca.
¿Para hacer tu trabajo qué estudios se necesitan?
Necesitan terminar unos estudios que se llaman estudios superiores de violín.
¿Donde estudiaste música?
¡Ufff! ... En muchos sitios, en Mallorca, después fui a Barcelona, después a Zaragoza, después a Nueva York y después me fui a París, en todos estos sitios.
¿Qué es lo que te hizo decidirte por el violín?
Siempre me gustó, desde pequeña, a los cuatro años empecé a estudiar violín y nunca lo dejé, siempre quise ser violinista.
¿Has grabado algún disco? ¿Cuantos?
He grabado bastantes discos. Creo que diez, nueve o diez.
¿Qué te gusta más dar clases o dar conciertos?
Uiii... Bueno las dos cosas, creo que si solo diera clases me aburriría y si solo diera conciertos también me aburriría.
¿Cuántas horas más o menos tocas el violín para seguir haciéndolo tan bien?
Actualmente estudio poco, como doy muchas horas de clase no tengo tiempo, pero a lo mejor unas tres horas por día.
Gracias.
De nada, adiós.

Miquel Serra Rigo 5 C

ENTREVISTA

Hola, me llamo Marc y hoy voy a entrevistar a al Sr Antonio.
Hola, señor
¿Comó se llama y que edad tiene? Me llamo Antonio y tengo 59 años.
¿De qué trabaja? Soy vendedor ambulante y vendo frutos secos, chuches y pasteles.
¿Quantos años hace qué trabaja? 47 años.
¿Le qusta lo qué hace? Si me qusta mucho y conoces a mucha gente.
¿Siempre ha trabajado de lo mismo? Si, empezé con mi padre y luego con años trabaje por mi cuenta.
¿Le queda tiempo para estar con su familia? Si, pues mi trabajo es de mañana y tengo el resto del día para estar con mi familia.
¿En el trabajo cuántas vacaciones tiene al año? Tengo 20 dias de vacaciones.
¿Cuantas horas trabaja al día? 9 horas al día.

Gracias, Adiós.
Marc Mañas

EL GRAN REGAL DEL REI

2009-05-19T19:52:00.002+02:00

En la seva primera visita al regne de Benplà, el príncep Felip va anar a visitar el rei Bonifaci per fer-li un present de coses brillants: or,diamants, anells etc. i li va dir al rei:
-Majestat,acceptau aquest present.
I el rei respongué:
-Moltes gràcies i sigueu benvingut al meu regne.
En Bonifaci va quedar absort al veure aquelles joies, així que va dir als cambrers que duguessin tot tipus de menjar: carn,peix làctis etc.
En Felip es va posar les botes de tant menjar i va pensar el que li va dir el rei: "I sigueu benvingut al meu regne" i va aprofitar per poder veure el palau i li va dir al rei:
-Puc veure el palau Bonifaci?
-Es clar que si!
I tots varen anar a rondar pel palau i així amb un sol regal va
aconseguir ser el primer en visitar un palau.

FI
Jaume Capellà. 5è A

EN MIQUELET I EL CA

2009-04-23T13:47:00.001+02:00

Miquelet era un nin que patinava molt bé i els seus pares el varen dur a un curset de patinatge.Era un lloc molt tranquil amb cabanyes calentetes.
Quan va arribar varen fer la prova de velocitat i en Miquelet es va rompre un turmell i va anar redolant.Ell cridava sense aturar però s'havia perdut i ningú el sentia.Després d'una estona va venir un San Bernardo a ajudar-lo
amb un barrelet de conyac. En Miquelet en va beure un poc i ja se sentia molt millor i el San Bernardo,quan en Miquelet ja es sentia molt millor el va guiar fins a les cabanyes del curset de patinatge. Quan va arribar a les cabanyes
tots estaven preocupats i quan els pares d'en Miquelet varen anar a cercar-lo li varen fe un regal perque era el seu aniversari,un SanBernardo i li va posar de nom Bernadeu. Ara ja tenia dos amics nous que eren animals. Però el seu ca es diferenciava de l'altre en que el seu era molt especial perque li varen regalar els seus pares i el del curset era un salvador i així jugava amb tots dos.

Era massa feliç!

FI
Jaume Capellà, 5è A

UN DIA AMB ABELLES

2009-02-06T09:43:00.003+01:00

El dia 4 de desembre, des de l'escola a Son Ferriol vàrem caminar molt però va valer la pena per que ens ho vàrem passar molt bé.

Primer, el monitor va fer els grups. En el meu grup primer vàrem anar a veure les abelles, per això ens vàrem posar uns trajes per que no ens piquessin.
El monitor d'aquest grup duia un fumador,e s a dir ,tira fum per tranquil·litzar les abelles.
Allà ens varen explicar com transporten la mel, quin tipus d'abelles hi ha: com la reina,les obreres, etc.
Després ens va tocar l'activitat de la mel que consistia en lo següent:
Te donaven una fitxa i hi posaves el teu nom i la data per primer, després havies de posar l'olor que feia cada mel i a que te recordava, segon,el color, gràcies al paper que hi havia, tercer el gust i darrer la puntuació total.
Quan vàrem acabar ens vàrem menjar el pa hi vàrem tornar a l'autobús que va venir quan esteiem devora de l'escola.
Jaume Capellà, 5è A

Resol aquestes endevinalles i trobaràs paraules amb dígraf.

2009-01-30T09:37:00.005+01:00

1.- No diu res però mai no calla,
sempre el portem a sobre
i ens fa còrrer i mai no para.

2.- Tinc cavalls però no s'em veuen
corro molt i corro poc,
però si no em dónes beguda
no arribo en lloc.

3.- Tinc buida la panxa
em lliguen amb cordes,
suspiro i gemego
si algú em toca.
Doncs n'hi ha que em toquen
sense saber tocar.

4.- Porto anys al mar
i encara no sé nedar.

Jaume Capellà (5è A)

Si ho endevines, envia'ns la resposta amb un comentari.

Concert de Nadal

2009-01-27T11:54:00.001+01:00

El darrer dia d'escola els alumnes de 3 cicle vàrem anar a cantar a sa residencia C'an Carbonell, Marratxí. Vàrem anar caminant, vàrem entrar i ens vàrem col·locar.
Hi havia els de sa residencia i els pares o mares de qualcuns nins. Quan estàvem
col·locats, sa mestra va dir unes paraules abans de cantar i ens va sortir perfecte.
Ens vàrem donar per berenar unes galetes amb suc.

Va ser una passada!
Saskia Espinosa, 5è A

Excursió a les abelles

2009-01-27T10:24:00.001+01:00

Tot va començar sobre les 9:20 que partirem de s'escola mon anàvem al camp d'aprenentatge de Son Ferriol a veure abelles. Quan vàrem arribar deixàrem ses maletes i férem dos grups, el meu grup mon anàrem a posar-mos els trajes especials. Hi havia molts animals però anant cap allà vàrem voure dos porcs reproduint-se, gigants i negres.
Allà d'un grup en feren dos, un amb un monitor que se nomia Toni i un altre que es nomia Pau. Jo anava mirant s'altre grup de tan en tant, record que ens varen dir que no mos tocàssim la cara per que les abelles ens podien picar. Tornam a lo que deia ,mirant vaig voure en Kevin que feia el contrari i es monitor Pau li va dir “veten que te picaran” i en Kevin va anar amb en Toni , un nin que tenia alèrgia . Quan noltres tornàrem en Kevin ja s'havia llevat es traje i mos eperava per berenar.
Anàrem a ses mels, allà les varem ensumar i posar sa seva olor a mi me varen parèixer asqueroses I per això no en vaig menjar o tastar cap.
Era hora de partir però s'altra grup tardava i al final mos va recuir un bus i arribàrem puntuals.
Pau Pons, 5è A

Carlos y Júpiter

2009-01-26T18:49:00.001+01:00

Había una vez, un hombre llamado Carlos: Medía 2´30 metros y pesaba 100 quilos. Su pelo era de color amarillo fuerte. Vivía en Saturno. Le gusta correr por todo el planeta, su comida favorita era la pizza y tenía una misión, descubrir porque moría tanta gente en su planeta. Él investigó y descubrió que la gente de su planeta se moría por culpa de la gente de Júpiter. Por suerte él tenía un plan: aprovechar el anillo para hacer un escudo. Pero no funcionó. Entonces decidió formar un ejercito para destruir a los asesinos de Júpiter.
Tres meses después, Carlos había conseguido formar un ejército de más de cinco mil soldados y mas de tres mil naves espaciales. Atacaron a los asesinos, sacaron a la gente buena de Júpiter y dejaron a los asesinos.Después salieron con las naves al espacio y con los misiles de las naves destruyeron Júpiter.
Jesús y Christian 5º C